PARLEM COM CAL - EL VERP - LO RAT - Revista nº 74 Febrer 2010
(Donat l’importància i extensió d’est apartat, l’anirem explicant durant varis capítuls, dels quals hui és el undècim).
EL PRETÈRIT PERFECTE SIMPLE.- Un poc de teoría…
El pretèrit perfecte simple és, com l’imperfecte, un verp simple que ens indica una acció ya passada. La diferència en aquell és que el pretèrit perfecte simple mostra una acció molt més puntual, més concreta, més llimitada en el temps que l’imperfecte. Aixina com aquell l’utilisavem per a accions en el passat que es produïen en una certa frequència, el pretèrit perfecte simple l’utilisarem per a accions en el passat que són puntutals:
Eixemple: Abans anavem més al cine. (acció contínua)
Yo aní a Londres el més passat. (acció puntual)
Com podem vore són accions alluntades del moment present. Este temps verbal utilisarà uns marcadors temporals com poden ser: anit, el més passat, la semana passada, una data en passat (eix.: El 12 d’octubre de 1680…), etc.
La conjugació del Pretèrit Perfecte Simple
Com ve sent habitual, prendrem l’arrel del verp per a formar este verp. Ad ella li afegirem les terminacions que li corresponen. En este cas concret cada grup tindrà els seus propis morfemes, no obstant pronte vorem que la diferència entre les diferents terminacions la marcarà la vocal temàtica de cada grup.
Terminacions primer grup: arrel + -í –ares –à –àrem –àreu –aren
“ segon “ : “ -í –eres –é –érem éreu –eren
“ tercer “ : “ -í –ires –í -írem –íreu –iren
Com sempre vorem la conjugació dels cinc models que hem estat prenint fins al moment per a vore d’una manera més obvia de cada verp. Hem de recordar ací que els verps velarisats trobaran part del seu protagonisme, ya que no oblidem que afigen una consonant velar a la terminació.
Cantar = Cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
Temer = Temí, temeres, temé, temérem, teméreu, temeren
Correr = Correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren.
Sentir = Sentí, sentires, sentí, sentírem, sentíreu, sentiren
Engolir = Engolí, engolires, engolí, engolírem, engolíreu, engoliren
Partir = Partí, partires, partí, partírem, partíreu, partiren
Atenció.- No hem d’oblidar els canvis ortogràfics que poden produir-se quan conjuguem el pretèrit perfecte simple. Eixemples: Pecar> pequí, caçar> cací.
Pegar> peguí, pujar> pugí, adequar> adeqüí.
Algunes formes particulars
A pesar de que este temps verbal és majoritàriament regular, hem de tindre en conte algunes modificacions gràfiques a l’hora de flexionar el verp. Una d’elles ya l’hem vista quan alertavem sobre els possibles canvis ortogràfics de c> qu, ç> c, g> gu, j> g, qu> qü. Unes atres consideracions són:
-Els verps que són velarisats tindran o be una –c- (so (k)), o be una –gu- Aixina trobem eixemples del tipo: yo estiguí, yo correguí, yo naixquí, yo creixquí, etc.
i la majoria de verps acabats en –dre, caldre, valdre,vendre,vindre etc.
-Els verps en canvi de radical, com el verp viure que pareix afegirt un infix incoatiu (vixquí, vixqueres, vixqué,…) o el verp caure que canvia la –u- per una –i- per a conjugar este verp (caiguí, caigueres, caigué,…).
-Els verps completament irregulars, q ue en este cas només en són dos: fer, ser.
Verp fer.- fiu, feres, feu, férem, féren, feren.
Verp ser.- fon, fores, fon, fórem, fóreu, foren.
Atenció ¡La forma fon portarà accent únicament quan és del verp fondre.
El pretèrit perfecte perifràstic
És una forma composta que en relació al temps de l’acció és equivalent al pretèrit perfecte simple. És un temps verbal complementari al pretèrit perfecte en el sentit en que no solen utilisar-se indistintament els dos, sino que depén de la zona geográfica a la que se pertany que se diu d’una manera o d’una atra. El pretèrit perfecte simple s’utilisa en el sur de la Plana, Morvedre, Camp de Lliria, Horta de Gandia, Vall d’Albaida i en el Camp d’Elig. En el restant del territorio utilicen la forma perifràsica. Esta es construïx utilisant el verp anar més l’infinitiu del verp que estem conjugant.
Eixemple: Maria comprà un regal per a Pere
Maria va comprar un regal per a Pere.
(continuarà…).PARLEM COM CAL - EL VERP - LO RAT - Revista nº 73 Giner 2010
(Donat l’importància i extensió d’est apartat, l’anirem explicant durant varis capítuls, dels quals hui és el dècim).
Irregularitats en l’imperfete
Com sempre trobem una série de verps irregulars que no seguixen del tot la flexió i varien en alguns aspectes. Estos verps corresponen en la seua totalitat al segon grup, per tant ni la primera ni la tercera conjugació presenten, en este temps, cap irregularitat. Vejam a continuació quínes són les variacions:
Verps que canvien la –u- > -v- (beure, escriure, viure, etc.):
Eixemple: Miquel de chicotet bevia molta llet.
Pere i Maria escrivien una carta als seus yayos.
En el camp vivíem millor.
Verps acabats en –dre, lleven tota esta terminació per a fer l’imperfecte (estendre, prendre, oldre, valdré, caldre, vendre, vindre, tin dre, etc.):
Eixemples: Mentres Lola estenia la roba Carles prenia café.
Ya t’havia dit que ell no tenia la culpa. *
Pensava que perdies el temps fent això. **
*Els verps vindre i tindre canvien, a més, la vocal del radical (venia, tenia).
**El verp perdre conservarà la –d- del radical per a construir l’imperfecte.
Verps que eliminen la –u- del radical (creure, plaure, caure, traure, jaure, coure, etc.). Faran l’imperfecte en una –ï- (en dièresis):
Eixemple: Pau no creïa lo que havia vist.
La ferida li coïa tant que no se la va poder curar.
Nosatres riem tot el temps i ell no sabia per qué.*
*El verp riure és una excepció.
A continuación et presentem els verps dir, dur, ser i fer que poden presentar alguns dubtes:
DIR – dia, dies, dia, díem, díeu, dien
DUR – duya, duyes, duya, dúyem, dúyeu, duyen.
FER – feya, feyes, feya, féyem féyeu, feyen.
SER – era, eres, era, érem, éreu, eren.
*Les formes deya, deyes, deya… són arcaiques i per tant poc recomanables.